Agència de col·locació autoritzada nº 1000000007

Entrar

Cursos

Estat del curs: Preinscripció pròxima

(L3) VALENCIANO C2

Idiomas

On-line

On line

1. OBJECTIUS GENERALS

El nivell C2 acredita un domini de l?ús de la llengua, tant oral com escrit, d?usuari experimentat avançat, que permet expressar-se amb espontaneïtat, flexibilitat, complexitat, fluïdesa i correcció, i produir un discurs, oral o escrit, adequat al destinatari, a la finalitat comunicativa i al registre que exigeix la situació.

La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de comprendre qualsevol text oral o escrit pertanyent a diversos àmbits d?ús i registres i en condicions de comunicació no sempre òptimes; de crear una àmplia gamma de textos llargs i complexos; d?expres­sar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions més complexes i adaptant la seua producció a tota mena de variables contextuals, i de produir textos clars i ben estructurats adequats a una gamma àmplia de gèneres i registres.

2. OBJECTIUS PER ÀREES

-ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES: té un domini exhaustiu, correcte i altament fiable de les estructures lingüístiques, sen­se manifestar cap tipus de limitació per a formular, amb un lèxic precís i ric, el seu pensament, tot eliminant l?ambigüitat i ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les exigències específiques d?una sèrie molt extensa de gèneres discursius.

-COMPRENSIÓ ESCRITA: pot comprendre i interpretar qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi materi­als de gran exigència acadèmica i cognitiva, textos literaris o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en expressions col·loquials, i apreciar-hi distincions subtils d?estil.

-EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES: pot escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i eficaç i una estructura lògica que ajude el destinatari a trobar-ne els punts importants. Pot interactuar per escrit amb facilitat i habilitat, i sap captar els matisos implícits de l?interlocutor i fer-hi al·lusions.

-EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS: pot expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, amb una elocució pròpia dels registres més formals i distingint matisos subtils de significat, fins i tot en les situacions més complexes, i sap adaptar el seu discurs al dels interlocutors.

3. CONTINGUTS

3.1 CONTINGUTS TEMÀTICS I COMUNICATIUS

3.1.1 Relacions personals i socials

-Entendre tota mena d?intercanvis comunicatius d?àmbit privat i social.

-Produir intercanvis comunicatius tenint en compte les estructures pròpies de cada situació i gènere en àmbits generals i especialitzats.

3.1.2 Habitatge, llar i entorn

-Descriure les fases de construcció d?un habitatge i participar en transaccions de compravenda, lloguer i intercanvi de cases.

-Descriure i opinar sobre processos de restauració i decoració d?un habitatge i materials i eines que s?hi utilitzen. Instal·lacions i característiques de l?habitatge.

-Ampliar el lèxic relacionat amb l?entorn: denominacions de llocs, paisatges i zones urbans i rurals.

3.1.3 El món del treball

-El treball i l?activitat professional: caracteritzar el treball i les relacions professionals d?un sector productiu.

-Establir les dinàmiques de l?economia mundial actual (globalització i efectes sobre el món del treball).

-Descriure les condicions laborals. Remuneració i drets laborals, acomiadaments i desocupació, seguretat en el treball.

3.1.4 Alimentació i restauració

-Conéixer i caracteritzar amb el lèxic apropiat els aliments bàsics i els components alimentaris per tal de seguir una dieta sana.

-Descriure la simptomatologia dels trastorns alimentaris més coneguts i les causes que els provoquen. Les al·lèrgies bàsiques i els productes al·lèrgens que les causen.

-Anomenar i descriure receptes i plats propis i d?unes altres cultures.

-Denominacions d?establiments d?hostaleria.

3.1.5 Temps lliure, oci i turisme

-Conéixer diferents tipus d?esport i les condicions per a practicar-los: llocs on es realitzen, material necessari, persones que hi participen, regles del joc, etc.

-Organitzar activitats culturals i actes socials i participar-hi: llocs on se celebren, lèxic relacionat, professions relacionades, accions relacionades...

La indústria del turisme. Llocs d?interés per valor paisatgístic, cultural o gastronòmic; professions relacionades; allotjament; instal·lacions; serveis...

3.1.6 Mitjans de comunicació

-Comprendre i produir textos de qualsevol gènere (premsa escrita i digital, ràdio o televisió): notícies, opinió, entrevistes, entreteniment, documentals, concursos, etc.

-Fer evidents les noves pràctiques informatives i d?entreteniment en l?entorn digital i d?Internet.

-Conéixer i descriure els aparells i accessoris tecnològics i els usos adequats d?aquests.

3.1.7 Salut i cures físiques i assistència social

-Descriure els estats de salut: malalties i simptomatologia, llenguatge relacionat amb les proves mèdiques, medicaments...

-Actuar en casos d?accidents i lesions: assistència sanitària, centres hospitalaris i personal sanitari, discapacitats, assegurances mèdiques...

-Descriure sistemes i processos d?assistència social: atenció en llars de jubilats, centres de dia i entorns culturals i d?entreteniment per a gent major i persones amb discapacitats.

-Establir els paràmetres d?higiene i atenció corporal: estètica, cura de la roba.

3.1.8 Entorn cultural i activitats artístiques

-Conéixer les professions relacionades amb entorns culturals: gestió i dinamització, creació, intercanvis d?experiències.

-Conéixer les disciplines i qualitats artístiques: música i dansa, arquitectura, escultura i pintura, literatura, fotografia, cine i teatre, etc. Passat i present.

3.1.9 Activitats comercials i transaccionals

-Interactuar en l?activitat comercial: tipus de botigues, productes, descripció d?espais, intercanvis comunicatius, etc.

-Conéixer els mitjans de pagament i de descomptes. Compres per Internet.

-Fer una descripció detallada de les peces, materials, accessoris, etc., dels productes: roba, electrodomèstics, informàtica, etc.

3.1.10 Educació i formació continuada

-Descriure el sistema educatiu i el personal d?institucions educatives.

-Descriure les diferents etapes del sistema educatiu: Educació Primària, Secundària, estudis universitaris i superiors.

-Conéixer les assignatures o àrees i les activitats acadèmiques d?avaluació: tipus de proves d?avaluació, qualificació i certificació.

-Conéixer les titulacions.

3.1.11 Béns i serveis. Economia i indústria

-Actuar en diferents serveis privats i públics: bancs, correus, reciclatge de fem, policia, hospitals, etc. Ajudes socials.

-Descriure el sector de les finances i la borsa: economia i diners, mercat financer.

-Conéixer l?organització interna d?entitats i empreses: tipus d?empresa i organització, situació de l?empresa.

-Conéixer els diferents sectors productius: construcció, indústria pesant i lleugera, serveis, sector agropecuari i pesca.

3.1.12 Medi físic i sostenibilitat

-Medi ambient: conceptes generals.

-Descriure els efectes de les catàstrofes mediambientals. Establir les causes del canvi climàtic i opinar sobre les solucions aportades per a reduir-ne l?impacte.

-Fonts d?energia i sostenibilitat.

3.1.13 Política i societat

-Estructura política del país. Càrrecs polítics. Administració i institucions públiques.

-Conéixer els partits polítics del país i quines opcions ideològiques representen.

-Descriure sobre els esdeveniments rellevants de la història recent del país i opinar-hi.

-Debatre sobre la posició simbòlica de les classes socials.

-Conéixer l?organització i la tasca de les altres organitzacions públiques i privades (ONG, organitzacions sense ànim de lucre).

3.1.14 Llengua i comunicació

-Conéixer el lèxic relacionat amb l?aprenentatge d?un idioma. Metallenguatge.

-Caracteritzar les diferents famílies lingüístiques del món, els idiomes més pròxims a l?aprenent per procedència i els de l?entorn de vida.

-Conéixer els mitjans de comunicació aplicats a la formació.

Establir els elements propis del llenguatge gestual.

3.2 CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

3.2.1 Fonètica, elocució i ortografia

-Elocució i fonètica sintàctica

  • Coneixement i aplicació dels criteris d?elocució estàndard, i valoració dels casos excepcionals, d?especial dificultat o més formals: enllaços sintàctics, casos especials amb sons consonàntics sonors (examen, transistor), etc.

-Sons de la llengua i els fenòmens fonètics (elisions, sinalefes, sonoritzacions...). Fenòmens de fonètica sintàctica: emmudiments i sensibilitzacions, ensordiments i sonoritzacions, assimilacions, geminacions.

-Pronunciació de paraules evitant el desplaçament accentual impropi de l?elocució formal (diòptria, atmosfera, estudia, període).

-Entonació i corba melòdica de l?oració per a expressar matisos subtils de significat.

-Coneixement dels sistemes vocàlic i consonàntic de les principals varietats geogràfiques.

-Accent, ritme i entonació; patrons tonals d?elements lèxics aïllats: accentuació de paraules cultes (medul·la...).

-Síl·laba, diftong, hiat i vocals

-Vocals i/e i o/u en pseudoderivats (línia / alinear; doble / duplicar; full / fol·licular...).

-Vocals a/e. Alguns compostos cultes i derivats formats a partir de mots grecs i llatins (astigmatisme...).

-Vocals o/u. Alguns mots invariables acabats en -us (genotipus, porus, rictus, lapsus...).

-Estrangerismes: reforç en e- en mots que comencen per s- aspirada (espot, esquaix...); accentuació dels estrangerismes adaptats / no adaptats (apartheid, per capita...); conservació o adaptació de les grafies w, k i y (kiwi/vàter; vodka/estoc; whisky/hoquei...).

-Paraules amb dificultat vocàlica o que contrasten amb altres llengües (arravatar-se, ciment, bambolina, sarbatana...).

-La e de suport en derivats i compostos (infraestructura, reescriure...).

-Vocals obertes i tancades en mots que presenten dubtes col·loquialment o sense punts de referència clars (flota, Les Corts, sostre, postres, (ell) contesta, singlot, toll...).

-Accent, dièresi i guionet

  • Normativa sobre l?accentuació, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat, com ara cultismes d?ús formal restringit que solen presentar alteracions en la posició de la síl·laba tònica (alvèol, èczema, cotilèdon...), topònims i antropònims (Kíev, Vladímir...). Accentuació de paraules d?ús general en la llengua formal que solen presentar dubtes a causa de la posició de la síl·laba tònica (acne, atmosfera, ciclop, etíop, diòptria, miop, monòlit, timpà...).

-Normativa sobre dièresi, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat, com ara en síl·laba àtona (aïllar, traïció...); en els verbs de complexitat especial de la tercera conjugació (argüir, argüit, argüia...); en cultismes derivats acabats amb els sufixos -tat, -al i -itzar (continuïtat, trapezoïdal, homogeneïtzar...); en noms derivats d?una paraula que presenta i tònica (aïllament, traïdor...), i en parelles de paraules que es diferencien per la dièresi (fluid / fluït; fruit / fruït; reina / reïna...).

-Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes, separades o amb guionet, segons les normes ortogràfiques (benestar, mal humor, malacostumar, café teatre, el no-res, Sud-àfrica, despús-ahir, Vila-real, barba-serrat, bum-bum, xano-xano...). Derivats sense guionet (sotssecretari, infraroig, hispanoamericà...).

-Separació de síl·labes i guionet en préstecs adaptats i no adaptats, símbols i altres usos excepcionals (? ?-naftol, àcid d-lisèrgic...).

-Ús del guionet, escriptura junta o separada de paraules compostes i altres locucions (filferro, fil d?aram, cotó en pèl, maldecap, mal de cap, sobretot, sobre tot...). Guionet en man­lleus (ex-libris, agnus-dei...), per a evitar formes estranyes (abans-d?ahir, cul-de-sac, qui-sap-lo...) o com a recurs sintàctic (relació qualitat-preu...); guionet en préstecs (hip-hop...).

-Apostrofació i contracció

  • Apostrofació de sigles i acrònims (l?IVAM, la IBM...). Casos especials de l?apòstrof (Mira l?Andreu. Ve del Puig. Escriu sempre la @ en les adreces de correu. Són originaris de Hawaii. El supermercat d?Amazon ha tornat a decebre?m...).

-Contracció en casos especials (Aquest fragment és d?El senyor dels anells. Aquestes cartes són originals del Consell de Presidència...).

-Consonants oclusives i labiodentals

  • Grups cap-, prop- (capbussar-se, proppassat...).

-Grups consonàntics cultes com ara pn-, ps-, pt-, ts- en inici de paraula (pneumàtic, pterodàctil, ptolemaic, tsarista) i paraules amb dificultat (tungsté, apotegma, babord, feldspat, molibdé...).

-Duplicacions gràfiques més complexes (subbranquial, addició, accèssit, aflicció, sugges­tionar, sangglaçar...).

-Oclusives en préstecs, topònims i antropònims (Carib; Eduard; grog i groc; Qatar, Iraq; pàrquing, màrqueting; judoka, karate...).

-Ortografia de b/v, incloent-hi els pseudoderivats (berruga / verrucària; avortar / abortiu) i altres casos que presenten dificultat, com ara topònims discrepants amb altres llengües (Anvers, Nerbion, l?Havana...).

-Consonants alveolars

  • Cultismes i paraules d?especial complexitat ortogràfica (Saragossa, èczema, Moçambic, Ignasi, sentinella, Ademús...).

-Alveolars en paraules compostes i derivades amb un prefix (asimetria, contrasenya, transsiberià, pressentir...).

-Les grafies tz i ts (zitzània, sotsobrar...).

-Consonants palatals

  • Escriptura adequada de les palatals en tots els casos, fins i tot en els que presenten més dificultat ortogràfica.

-Palatals en les paraules adaptades d?altres llengües (haixix, Txaikovski...).

-Ús excepcional de tx- inicial (Txad...).

-Consonants laterals, nasals i ròtiques, i la h

  • Grafia -l final en paraules amb una certa dificultat (bonítol, cerebel, nínxol, cervo/cérvol...).

-Ús coherent de les geminacions tl i tll ( butla / butlla, batle / batlle...); homòfons i parònims amb laterals (vila / vil·la...).

-Regles avançades de l?ortografia de les nasals: n o m davant de f i r (enfadar, àmfora, Enric, somriure...); -n i -m en posició final (tron, orangutan, betum...). Grups nasals mm, nn, nm i mn en cultismes i en paraules d?especial complexitat ortogràfica (primmi­rat, annals, bienni, tanmateix, enmig, escamnar, mnemotècnia...).

-Regles avançades de les consonants ròtiques: les grafies r i rr en paraules compostes (mata-rates, grecoromà, trirrem, Vila-real...) i darrere de prefix (arrítmia, autoretrat, correferent, prerrogativa...). Ròtiques en paraules d?especial complexitat (sabre, erradicar, crebantar, ornitorinc, otorrino-...).

-Grafia h en préstecs (hàmster, handbol...) i en cultismes no molt usuals (subtrahend, hidròfob, hexagonal, holograma...). La h aspirada en onomatopeies (ha, ha, ha!...) i en estrangerismes (hippy, Hollywood...). Altres sistemes de representació gràfica de la h (Jerez, sikh, Khartum...).

-Regles avançades de la grafia h: usos diferents dels d?altres llengües (coet, orxata, truà, harmonia, subhasta...); la grafia h en els cultismes (hèlix, hemorràgia, híbrid, hídric...). Distinció ortogràfica de parelles de paraules (ala / hala; aprendre / aprehendre; hom / om; ostatge / hostatge...).

  •  
  • Les majúscules, les minúscules i els tipus de lletra. Funció demarcativa i funció distintiva de les majúscules. Ús de les majúscules en els següents casos d?ús general: càrrecs oficials; formes de tractament que precedeixen els noms propis o les designacions de càrrecs; formes protocol·làries; noms d?institucions i entitats; topònims amb article; noms de places, carrers, etc. Tipus de lletres: descripció i usos de la rodona, la cursiva, la negreta i la versaleta.

-Signes de puntuació: regles avançades. Puntuació adequada de les oracions compostes; ús o absència de la coma en elements explicatius o especificatius, ús correcte del punt i coma; signes per a introduir incisos i la seua gradació; omissió de la coma entre el subjecte i el predicat, etc.

-Abreviacions, sigles i acrònims. Ús correcte d?abreviacions, símbols i sigles. Escriptura de xifres, magnituds i quantitats en lletra o en xifres segons el context.

-Criteris d?ús (equilibri entre simplificació i comprensió del text: mesura, coherència i pertinència).

3.2.2 Morfosintaxi

-Gènere i nombre del substantiu i l?adjectiu

  • Usos contrastius quant al gènere amb el castellà (molta esplendor, una anàlisi exhaustiva...).

-Substantius amb doble forma de gènere (teulat, teulada...) i amb significat diferent (ganivet, ganiveta...).

-Plural dels antropònims (els Borja, els Borbons...).

-Plural dels mots compostos i de locucions nominals (curtmetratges, cafés teatre, mal­decaps, mals de cap...). Substantiu de doble gènere amb significat diferent (clímax, cremallera, paleta, post...).

-Usos contrastius quant al nombre amb el castellà (anar camps a través, llevar l?àncora...).

-Posició de l?adjectiu i concordança: adjectiu referit a més d?un substantiu.

-Adjectius determinats per substantius (blau cel, verd ampolla...).

-Graus de l?adjectiu: comparatius cultes (ulterior...), superlatius amb formes cultes (antiquíssim, libèrrim...); altres mecanismes d?expressió del grau superlatiu (prefixos arxi- i re-; sufix -èrrim).

  •  
  • Valoració i ús de l?article personal: usos generals i fossilitzats (Torre d?en Besora...).

-Presència o absència de l?article en expressions temporals, topònims, proverbis i expressions lexicalitzades (jugar a pilota, alçar el cap...).

-Col·locació del determinant demostratiu (Aquella casa és immensa. El llibre aquell és interessant). Valor despectiu en posició postnominal (Hi havia el cotxe aquell que...).

-Altres determinants anafòrics (l?esmentat, el dit, el mencionat...).

-Possessius: expressions que contrasten amb el castellà (a càrrec seu, a gust teu...). Ús de llur i llurs. Expressió de la pertinença: ús del pronom en i dels pronoms datius amb valor possessiu (...en coneixia l?origen; li feia mal l?esquena...).

  •  

-Pronoms forts: ús de jo i de mi darrere de preposicions i reforçament de pronoms amb mateix (...sense mi..., ...llevat de jo mateixa...).

-Tractament personal formal (vós / vosté); implicacions sintàctiques.

-Pronoms personals forts: ús restringit dels pronoms personals forts de tercera persona amb les entitats inanimades (* Té paciència i confia en ella / hi confia.* Ha escrit una novel·la i parla d?ella / i en parla.).

-Usos i funcions gramaticals dels pronoms febles. El, la, els, les com a atribut en sin­tagmes definits; en i hi predicatius (...s?hi ha tornat...; ...se n?ha fet...); hi en complement circumstancial de manera; en complement de nom.

-Formes plenes en modismes i frases fetes (tant se val, tant me fa).

-Pronoms que acompanyen verbs transitius i intransitius (avisar-lo, telefonar-li...).

-Restriccions en les combinacions pronominals (Cuinaran uns quants pastissos de xocolate; en cuinaran un quants pastissos; en cuinaran uns quants de xocolate).

-Combinacions ternàries (...menjar-se-me-la).

-Usos i funcions gramaticals dels relatius, interrogatius i exclamatius: supressió gramatical de la preposició (El dia que vaig nàixer); construcció de relatiu precedit de verb (aprofitant el qual); construccions de relatiu particulars (N?hi ha que... Hi ha qui...). Supressió d?usos redundants del pronom feble en les oracions de relatiu.

-Pronoms interrogatius reforçats per un substantiu interjectiu (Què dimonis fas?).

  •  
  • Numerals: lectura i escriptura de les fraccions. Numerals col·lectius (una dotzena, un lustre...), incloent-hi els col·lectius tradicionals (grossa, tern, qüern...). Interferèn­cies d?altres llengües (el número u de la classificació...). Els prefixos cultes numerals (hemi-, semi-, mono-...) i les formes compostes (quadrimestre...).

-Quantitatius: usos i funcions. Formes tradicionals (manco, quinzets, unces...). Inter­ferències del castellà (*cap / gens de gràcia...). Coneixement dels usos i les funcions gramaticals dels indefinits. Casos d?especial dificultat o molt formals: usos de cada; altre, un altre, l?altre / d?altre; tal, com a substitut de nom propi.

-Els diversos valors del quantificador nominal tot (amb numeral, topònim, gerundi, adjectiu, adverbi).

-Precisió en l?ús dels indefinits i adequació de la forma a la funció exercida (qualse­vol, qualssevol; qualsevulla, qualssevulla; ambdós; altre, un altre, l?altre; cert, un cert).

Indefinits arcaics o molt formals (mant, quelcom, altri, hom, qualque, sengles). Interferències del castellà (*tinc alguna / un poc de pressa...).

  •  
  • Precisió en els usos particulars de preposicions simples (Fa gust de peix. Porta panta­lons de ratlles. Res a fer...) i compostes (cap i cap a, fins i fins a, com i com a, per i per a). Per i per a davant d?infinitiu.

-Usos excepcionals (N?hi ha prou amb dir-li-ho una vegada només. Amb que li ho digues una vegada només, ja n?hi ha prou). Usos preposicionals relacionats amb el règim sintàctic del verb (Pensa en tu. Què hi ha de / per a sopar? Recórrer / apel·lar contra la sentència).

-Contactes entre diverses preposicions; coordinació d?elements amb règims preposicionals diferents; substitució de les construccions agramaticals (*No està d?acord amb anar demà. / Només fent la feina ja tenim prou).

-Solucions als usos impropis de les preposicions: la preposició de davant d?infinitiu amb valor condicional; alternatives als usos no genuïns (Alacant, 2 de febrer. Menjava a poc a poc...); les preposicions que expressen relacions espacials (Em trobe sota un arbre / davall d?un arbre. Viu enfront de l?ajuntament...).

-Ús genuí de les preposicions en la fraseologia (posar en relleu, amb molta honra...). Correlacions preposicionals i ús de les preposicions des de... fins a i de... a per a expressar els punts extrems. Ús genuí de les locucions prepositives evitant les interferències i els usos impropis, etc.

  •  
  • Usos de la doble negació. Usos de l?adverbi pas.

-Negació expletiva. Ús de l?adverbi no amb verbs de temor i en algunes oracions comparatives (Temia que la seua decisió no haguera sigut encertada / Aquest objecte té més valor que no el que se li atribueix).

-Ús particular d?alguns adverbis i locucions adverbials, com corrents (Li vaig demanar ajuda i me l?oferí corrents), inclusivament i exclusivament (Hi ha festa fins al 2 de març inclusivament), escaig (El meu fill pesava trenta quilos i escaig).

-Usos formals de certs adverbis (enlloc, força, dempeus, corrents, tothora, enjorn o d?hora, sota, l?endemà).

-Lexicalització de les locucions adverbials: aleshores, a les hores; alhora, a l?hora; enlaire, en l?aire; potser, pot ser; sobretot, sobre tot; enlloc, en lloc.

-Conjuncions i altres connectors

  • Propietat en l?ús de conjuncions i altres connectors i substitució de les interfe­rències i calcs lingüístics (Situa els convidats *conforme / tal com van decidir. *Segons / A mesura que ella s?acosta m?emocione més).

-Ús de la conjunció temporal mentre, la locució conjuntiva mentre que i l?adverbi mentrestant. Col·locació diversa de la conjunció però, etc.

-Conjuncions arcaiques o molt formals (jatsia, car, puix).

  •  
  • Concordança temporal en diversos tipus d?oracions (Quan anirem / anem a escola, pararà de ploure. Si no parlaves / parlares, entendries l?explicació. Tem que li pagarà / pague més tard).

-Ús del mode indicatiu amb els adverbis de dubte.

-Els verbs defectius (caldre, haver-hi i meteorològics).

-Els valors de les formes no personals.

-Evitació de l?infinitiu amb valor de recapitulació i del gerundi amb valor copulatiu i especificatiu (La llei entrarà en vigor demà *aplicant-se / i s?aplicarà a tots els casos previstos).

-Propietat en l?ús dels règims verbals de verbs coordinats (*Llig i parle d?un llibre / Llig un llibre i en parle).

-Ús ajustat al règim sintàctic de cada verb: verbs transitius i intransitius, verbs prono­minals i no pronominals, etc.

-Morfologia verbal: casos excepcionals, d?especial dificultat o més formals. Verbs que presenten formes diferenciades, siga per diferenciacions semàntiques (Les estreles lluen. La corbata no li llueix gens. He cuit l?arròs. M?ha cogut la ferida), o perquè una de les formes és pròpia de contextos molt més formals (patisca / patesca, establit / establert, ser / ésser, sigut / estat).

-Ús coherent de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situació.

-Casos subjectes a variació contextual i a variació geogràfica dels usos de ser, estar i haver-hi (Lluís és fadrí / casat. Sílvia és / està al treball. Al costat hi ha el casal. L?aigua de la nevera està freda).

-Verbs de conjugació pronominal (desdejunar-se) i diferències de significat del verb pro­nominal i no pronominal (riure / riure?s, seure / asseure?s).

3.2.3 Lèxic i semàntica

-Vocabulari culte comú i especialitzat

  • L?habitatge, la construcció i les relacions en aquests àmbits.

-Les activitats professionals i els principals sectors productius.

-L?alimentació i la restauració.

-Activitats culturals i de lleure.

-Economia nacional i internacional.

  1.  

-La indústria del turisme.

-Els mitjans de comunicació.

-La salut i l?assistència sanitària i social.

-El medi ambient i la sostenibilitat.

-Les arts: el cine, el teatre, les arts plàstiques, etc., i la gestió cultural.

-Les tecnologies de la comunicació.

-La societat i el govern. Els problemes socials.

-Creació lèxica: parasíntesi, neologismes, calcs i habilitació

-Expressions idiomàtiques i col·loquials. Metàfores lexicalitzades

-Enunciats fraseològics: col·locació, ordenació d?elements, locucions i frases fetes.

-Precisió lèxica. Interferències lèxiques: barbarismes i préstecs

-Falsos sinònims. Ultracorrecció.

-Interferències i manlleus en llenguatges d?especialitat.

-Relacions semàntiques

  • Reformulacions i nominalitzacions (en el discurs acadèmic i periodístic).

-Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència (repetició, hiperonímia, hiponímia, sinonímia, mots generals) i de sentit (complementarietat, antonímia, oposició relativa, relacions pragmàtiques).

-Paraules tabú, eufemismes i disfemismes

-Formació del lèxic

-Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes.

-Onomàstica, antroponímia i toponímia.

-Registres i varietats lingüístiques: històrics, geogràfics, socials i funcionals.

-Semàntica pragmàtica: substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències, ironia. Usos lèxics figurats: comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque...

- Estar inscrito en València Activa. - Estar empadronado en la ciudad de València. - Acreditar nivel de valenciano o último curso realizado.

01/07/2021

16/07/2021

60 horas

15:00 a 20:00 horas

20

24/05/2021

27/06/2021

96.208.74.58 - 96.208.74.54
Avda. de la Plata, 28
46013 - Valencia
(Valencia)
agencia@valenciactiva.es