Agència de col·locació autoritzada nº 1000000007

Entrar

Cursos

Estat del curs: Preinscripció pròxima

(L3) VALENCIANO C1

Idiomas

On-line

On line

1. OBJECTIUS GENERALS

El certificat de nivell C1 acredita un domini de l?ús de la llengua en la varietat estàndard, tant oral com escrit, d?usuari experimentat, que permet comunicar-se satisfactòriament mitjançant la varietat estàndard en les situacions comunicatives que requereixen l?ús d?un llenguatge formal o mitjanament formal.

La persona que opte a aquest certificat ha de ser capaç de comprendre una àmplia gamma de textos clars, ben estructurats, extensos i detallats, sobre temes complexos; reconéixer característiques pròpies de registres diferents; expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat, utilitzar la llengua de manera flexible i adaptar la producció de textos a algunes variables contextuals; demostrar un ús controlat d?estructures organitzatives i mecanismes de cohesió; produir textos clars i ben estructurats sobre temes complexos, i adequats a diversos gèneres, i fer una mediació en qualsevol situació comunicativa.

2. OBJECTIUS PER ÀREES

-COMPRENSIÓ ORAL: pot comprendre una gamma àmplia de textos llargs i complexos, diferenciar les idees principals de les secundàries i reconéixer sentits implícits.

-ESTRUCTURES LINGÜISTIQUES: manté constantment un grau elevat de correcció que s?ajusta a la normativa gramatical i a les necessitats comunicatives de cada intercanvi; els errors són escassos. Utilitza un lèxic variat i ric, amb precisió, i fa un ús encertat de la fraseologia pròpia de la llengua.

-EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES: pot escriure textos de diferents tipus i gèneres, clars, precisos i ben estructurats, sobre temes complexos. Pot interactuar per escrit amb flexibilitat i eficàcia, i escollir expres­sions adequades entre un repertori ampli de funcions discursives i amb un domini alt dels mecanismes lingüístics.

-EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS: pot expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense moltes dificultats o entrebancs, amb una elocució pròpia dels registres formals i utilitzant els mecanismes lingüístics de ma­nera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i professionals.

3.2 CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

3.2.1 Fonètica, elocució i ortografia

-Elocució i fonètica sintàctica: nivell avançat

-Pronúncia estàndard de vocals i consonants. Vocalisme i consonantisme dels dialectes: casos generals.

-Processos fonològics: ensordiment (fred, demagog, aljub); sonoritzacions (els autors); assimilació (tanmateix); palatalitzacions (al llarg), alternança vocàlica en els verbs (vulgues / volgueres); emmudiment de consonant en posició interior (diners).

-Geminació en les grafies mm, nn, dd, l·l, ll-ll i pp (imminent, connexió, additiu, il·lustrar, Bell-lloc, capplà).

-Pronunciació que evite les assimilacions, les dissimilacions i les metàtesis no recomanables en àmbits formals de la llengua (ganivet, frare, seixanta, gener, processó, ametla, cridar) i els casos de relaxació fonètica impropis dels àmbits formals (set mil, nervi, deixar, fugir, olorar).

-Pronunciació que evite la supressió o l?addició de sons impropis de l?àmbit formal (paciència, vesprada, parlàvem, premi).

-Pronunciació que evite la modificació de consonants contrària a les normes d?elocució formal de la llengua (distingir, trajecte, literatura, qualsevol, qualitat).

-Síl·laba, diftong, hiat i vocals

-Vocals en paraules amb un cert grau de dificultat ortogràfica: alternances vocàliques entre veus patrimonials i els corresponents pseudoderivats d?ús general (món / mundial, homenet / humà, corba / curvilini).

-Ortografia vocàlica contrastiva amb la d?altres llengües (avorrir-se, afaitar, metre, línia).

-Paraules que col·loquialment es pronuncien amb una vocal diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta, queixal).

-Separació de paraules per síl·labes tenint en compte tots els dígrafs, les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na) i els elements d?un derivat o compost (ben-estar, des-aire, vos-altres).

-Accent, dièresi, guionet: nivell avançat

-Domini de les regles d?accentuació i de la dièresi. Accent obert i tancat. Accent diacrític i accentuació de paraules compostes i derivades (fisicoquímic, útilment, sud-americà, pèl-roig). Accent en paraules cultes i préstecs d?altres llengües.

-Domini de les regles d?ús de la dièresi.

-Accentuació coherent de la e atenent el timbre vocàlic i la tradició ortogràfica (anglés, anglès; conéixer, conèixer).

-Accent obert i tancat d?acord amb les regles habituals, incloent-hi les formes verbals (créixer, aniré, féiem) i els usos excepcionals més comuns (església, Dénia, arròs, però, això, pólvora).

-Dièresi, incloent-hi les principals excepcions i l?estalvi.

-Usos del guionet: el guionet i l?absència de guionet en paraules no simples.

-Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis de posició davant o darrere del verb (portar-la, vestiu-les).

-Apostrofació i contracció: nivell avançat

  • Apostrofació de l?article i excepcions (la una en punt, la ira, la eme, l?11).

-Regles avançades de l?ús de l?apòstrof i la contracció. Parònims amb unió per mitjà d?apòstrof (descriure, d?escriure; banyat, banya?t). Contraccions entre l?article i les preposicions a, de, per i la paraula apocopada ca.

-Consonants oclusives i labiodentals: nivell avançat

  • Oclusives en posició final de síl·laba (apte, cabdill, cognom, dissabte, sobte, substitució; mag, zig-zag).

-Oclusives en posició final de paraula, evitant la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (diàleg, psicòleg) i la resta d?excepcions a la regla general.

-Homòfons i parònims diversos amb oclusives (quan / quant; tan / tant; ordenant / ordenand; multiplicant / multiplicand; cub / cup).

-Regles avançades de les grafies b/v: usos contrastius amb altres llengües (arribar, treballar, covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immòbil, rebolcar, trèvol); usos excepcionals (tramvia, circumval·lar), etc.

-Escriptura d?homòfons i parònims amb les grafies b/v (abans / avanç; baca / vaca; probable / provable; abís / avís; hibernar / hivernar).

-Consonants alveolars: nivell avançat

  • Regles avançades de l?ortografia de les alveolars: verbs acabats en -issar, -isar, -itzar (acarnissar-se, matisar, polititzar); usos de la grafia -tz- (Natzaret); usos excepcionals de la -z- (espermatozoide, trapezi); paraules en vocal + si (oasi, tesi, crisi); arabismes (tassa, safrà).

-Flexió de les paraules acabades en -s ( pis, pisos; arcabús, arcabussos; obés, obesos); grafies dels cultismes (decisió; terminacions -gressió, -pressió i -missió...); compostos i derivats amb s/ss (aerosol, pressentir, asèptic, assenyalar), etc.

-Distinció d?homòfons (cessió, sessió; cent, sent; cella, sella) i parònims (casa, caça; braça, brasa; cinc, zinc; abraçar, abrasar; zona, sona; peces, peses; desolar, dessolar).

  •  
  • Regles avançades de l?ortografia de les palatals: escriptura dels verbs acabats en -tjar i en -jar (hostatjar, marejar); ortografia excepcional de j + e (injecció, injectable, jeroglífic).

-Diversos valors de la grafia x, incloent-hi els que no són palatals (taxa, examen) i l?ortografia de la x amb so fricatiu a l?inici de paraules (Xàtiva, Xàbia, Xaló, Xixona; xerografia, xilòfon).

-Ús de les grafies palatals i oclusives evitant confusions (distingir, burgés).

-Consonants laterals i nasals: nivell avançat

-Regles avançades de l?ortografia de les consonants laterals: l·l en paraules començades per al-, col-, gal-, il-, mil-, sil- + l (al·legoria, col·lecció, il·legal, mil·lèsim, síl·laba) i en les acabades en -el·la, -il·la (mortadel·la, til·la); derivació amb l·l de paraules amb l o ll (metàl·lic, mol·lície, cristal·lí).

-Cultismes amb l- inicial (labial, laboral, lingüista); cultismes amb l·l (cèl·lula, cal·ligrafia, paral·lelogram).

-Pronúncia que evite la iodització de la [???].

-Usos diferents dels d?altres llengües (simfonia, Alemanya, canó, impremta); escriptura dels grups -mpt-, -mpc-, -mt-, -nt-, -mn- (assumpte, exempció, compte/comte/conte, condemnar).

-Homòfons i parònims amb nasals (també / tan bé).

-Consonants ròtiques i la h: usos avançats

-Usos diferents dels d?altres llengües (brusa, frare, escorta); -r- medial muda del verb pren­dre i derivats (comprendre i d?altres casos: cerndre, dimarts, marbre); cultismes (derogar), etc. Regles generals de la grafia h: usos diferents dels d?altres llengües (coet, orxata, truà, harmonia, subhasta); la grafia h en els cultismes (hèlix, hemorràgia, híbrid, hídric), etc.

  •  
  • Les majúscules i minúscules. Funció demarcativa i funció distintiva (en els casos d?ús més general).

-Signes de puntuació: regles d?ús de tots els signes.

-Abreviacions, sigles, acrònims i símbols d?ús freqüent (Sr., Sra., c., c/, núm., etc.).

  •  

3.2.2 Morfosintaxi

  •  
  • Flexió de gènere i nombre del substantiu: alternança -e, -o, -u/a (pediatre/a, monjo/a, ateu/a). Substantius abstractes acabats en -or (clamor, esplendor, amargor...).

-Remarques sobre el gènere d?alguns substantius en què s?observa interferència morfològica (els afores, el deute...).

-Casos especials de flexió de nombre (sofà / sofàs, café / cafés...) i plurals invariables (llapis, cactus, dilluns...); plurals gràfics (els apèndixs, les falçs...).

-Substantius de doble gènere amb significat diferent (canal, capital, còlera...).

-Epicens (cadernera mascle, cadernera femella...).

-Flexió de gènere i nombre de l?adjectiu: casos amb terminacions en hiat o en dif­tong creixent (promiscu / promíscua, inic / iniqua...). Casos que difereixen del castellà (verd/a, rude...). Pluralia tantum (les ulleres, els escacs, les postres...). Usos contrastius amb el castellà (bon dia, els diners, el parafang, el gratacel...).

-Remarques i casos amb dificultat (amargant, pobre/a, comú/una, covard/a, mallorquí/ina).

-Col·locació de l?adjectiu respecte al substantiu.

  •  
  • Ús de l?article davant de l?infinitiu.

-Presència i absència d?article (Parar taula. Vindrà dilluns).

-Article neutre: valor abstractiu i valor intensiu. Modismes que presenten interfe­rències amb l?article neutre lo. Alternatives a l?ús de l?article neutre en les cons­truccions abstractives i intensives. Construcció al més + adverbi + possible.

-Ús i abús dels possessius. Possessius referits a inanimats.

  •  
  • Pronoms febles: ús dels pronoms febles en funció de complement del nom (Del problema, no en sap la solució); de subjecte (De galetes? Compra?n dos paquets); de com­plement de règim verbal (Parlen de literatura / en parlen).

-Precisió en l?ús dels pronoms febles quant a la forma i a la funció: pronom se davant de verbs començats per /s/ (se celebra); en i hi quan són gramaticalment necessaris (En vol més. No hi havia ningú); usos lexicalitzats de en i hi (Me?n vaig a casa. Vine-te?n al teatre. No m?hi veig).

-Combinacions de pronoms; combinacions pròpies de registres formals enfront de combinacions col·loquials o interferides (Li ho vaig dir).

-Usos pleonàstics admesos (duplicació pronominal) i no admesos (Li ho vaig dir a ell. Hi ha poc de pa).

-Concordança del participi amb els pronoms acusatius de tercera persona.

-Pronoms relatius: concepte i tipus de funció sintàctica. Ús dels pronoms relatius: àton que, tònic què, personal qui, adverbial on, variable qual. Relatiu neutre la qual cosa, cosa que. Relatiu possessiu. Estructures article + que. Pleonasmes més habituals.

-Precisió en l?ús dels exclamatius; funcions de quins, quant, que i com; la construcció quin + substantiu + més + adjectiu; oracions amb el relatiu que que completen les oracions exclamatives (Que valent que és!).

  •  
  • Cardinals: concordança dels cardinals amb el substantiu que modifiquen (u / un). Numerals amb xifra o amb lletres (La pàgina 3. Ho repetiràs cent vegades).

-Ordinals escrits amb xifres romanes (XV, quinze). Flexió de gènere dels numerals multiplicatius: ús variable i ús invariable.

-Perífrasis equivalents als multiplicatius (tres vegades més lluny). Numerals col·lectius més habituals.

-Morfologia i usos d?alguns numerals i indefinits (qualsevol, hom, cada u, cadascú, la resta...).

-Morfologia i usos dels quantitatius invariables. Expressió de la quantitat mitjançant fraseologia i locucions quantitatives (com més, com a màxim, si més no, a tot estirar, pel cap alt / baix).

-Ús de les preposicions amb els indefinits: la preposició partitiva de (res de transcen­dent) i altres estructures fraseològiques (res a fer).

  •  
  • Precisió en l?ús de les preposicions tòniques i àtones, així com en l?ús de les locucions prepositives.

-Les preposicions compostes (cap a, fins a, com a, per a): usos generals.

-Preposició en i contracció al en la construcció temporal d?infinitiu (En arribar a casa va dinar); usos diversos de les preposicions a, de, en i amb, etc.

-Elisió i canvi de les preposicions àtones.

  •  

-Adverbis i locucions de probabilitat.

-Coordinació dels adverbis acabats en -ment.

-Precisió en l?ús de baix, davall i sota; només, no més, sols, solament, a soles.

-Adverbis i locucions modals, d?afirmació i de negació (potser + verb en indicatiu; no amb paraules negatives).

-Conjuncions i altres connectors

-Precisió en l?ús de les conjuncions i de les locucions conjuntives, i presentació d?alternatives als usos que són impropis de la llengua formal: distinció entre per què, perquè i per a què (Per què no has vingut? Perquè estava malalt. Els motius per què ho he fet. No arribí a entendre el perquè. Per a què vols el got?).

-Usos formals de les conjuncions causals i consecutives (Ha suspés, doncs perquè no havia estudiat); la conjunció adversativa sinó i la condicional si + no (No has de parlar amb aquest advocat, sinó amb l?altre); les locucions conjuntives condicionals (Si no fora pare, ho comprendria. T?ho diré sempre que et comprometes a callar. Amb la condició que parles, estic content. Si no aproves, no vindràs de viatge).

-Ús dels connectors com a mecanisme de cohesió discursiva: connectors distributius i lògics d?addició, de contrast, de reformulació, d?exemplificació, de conseqüència, de resum, de conclusió, etc.

  •  

-Conjugació dels verbs irregulars velaritzats. Verbs que presenten interferències en la conjugació (admetre, concebre, ocórrer, garantir, telefonar, trair, rebre, percebre, florir...), incloent-hi els acabats en -metre, -córrer, -fondre, -batre, -rompre i -cloure. Remarques sobre la conjugació irregular de cabre, caldre, saber, veure, etc.

-Ús de la morfologia verbal adequada als contextos formals; verbs irregulars poc usuals (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure, lluir, moldre, morir, oir, roman­dre, rostir...). Conjugació dels verbs que admeten el model pur i l?incoatiu (afig, afegeix).

-Verbs de la segona i tercera conjugació que en el present d?indicatiu, el present de subjuntiu i l?imperatiu presenten formes sense velaritzar (dorm, perd, sent, cull; dorma, perda, senta, culla).

-Variació diatòpica de les desinències verbals (cante = canto = cant = canti).

-Usos verbals en construccions transitives i intransitives, personals i impersonals, pronominals i no pronominals.

-Perífrasis verbals: obligació (haver de + infinitiu, caldre + infinitiu / que), probabilitat (deure + infinitiu) i imminència (estar a punt de + infinitiu).

-Usos de ser i estar.

-Ús adequat de les formes no personals del verb d?acord amb els usos formals de la llengua: restricció de la substantivació de l?infinitiu. Participis irregulars (confós, detingut, distret, exclòs). Concordança del participi. Usos del gerundi. Formes irregulars del gerundi (bevent, traient / traent, estenent).

-Correlació dels temps verbals.

3.2.3 Lèxic i semántica

-Vocabulari formal

-L?habitatge i la construcció.

-Les activitats professionals i els sectors productius bàsics.

-L?alimentació, la dieta i la salut.

-Les activitats de lleure i els esports: els llocs i els equipaments.

-Les activitats comercials i transaccionals.

  1.  

-El turisme.

-Els mitjans de comunicació.

-Les activitats culturals.

-El medi ambient i el clima.

-La ciència i la tecnologia.

-Les tecnologies de la comunicació.

  •  
  • Frases fetes, locucions i refranys.

-Derivació: regles generals i principals excepcions

-Derivació des del punt de vista morfològic: afixos usuals (prefixos i sufixos).

-Derivació des del punt de vista semàntic: significació dels prefixos i dels sufixos (diminutius, augmentatius, noms d?oficis, etc.).

-Sufixos de derivació que designen plantes i arbres; conjunts, dimensions i mides; qualitats; estats, accions o efectes d?una acció; tendències; doctrines i ideologies.

-Derivats per prefixació (arxiconegut, expresident, precristià, pseudofruit, sotssecretari, vicerector, ultraconservador...), derivats amb el prefix no- o absència del guionet (no-violència, no violent...).

-Compostos de dos elements amb significat ple (bocamoll, agredolç, centpeus, gira-sol, cara-xuclat, penja-robes...).

-Compostos expressius (ziga-zaga,...), compostos en què figura el nom d?un punt cardinal (nord-est, sud-africà...).

-Precisió lèxica i interferències lèxiques

  • Distinció entre barbarismes, manlleus, neologismes i vulgarismes.

-Relacions semàntiques

-Polisèmia; sinonímia i geosinònims. Falsos sinònims. Antonímia: antònims del vocabulari general.

-Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència i de sentit.

-Denotació i connotació

  • Usos lèxics figurats: comparació, analogia, metàfora, metonímia, sinècdoque... Onomatopeies.

-Formació del lèxic

  • Mots patrimonials i cultismes.

-Registres i varietats lingüístiques

  • Històrics, geogràfics, socials i funcionals.

- Estar inscrito/a en València Activa. - Estar empadronado/a en la ciudad de València. - Acreditar nivel de valenciano o último curso realizado.

03/05/2021

18/05/2021

60 horas

09:00 a 14:00 horas

20

29/03/2021

27/04/2021

96.208.74.58 - 96.208.74.54
Avda. de la Plata, 28
46013 - Valencia
(Valencia)
agencia@valenciactiva.es